Dissabte passat, vam viure una gran diada castellera. Érem els amfitrions de la Trobada de Colles del Bages que enguany arribava a la tercera edició. No podíem fallar. I no ho vam fer. L’ambició era alta i la feina als assajos bona. Així que res podia fallar.
Vam ser els encarregats d’obrir l’actuació. Sense massa dubtes vam descarregar un sòlid tres de set a la primera ronda. A Martorell ja havíem sumat el primer castell de set de la temporada i això ja ens havia tret pressió. Teníem però una espineta, la del quatre de set. També l’havíem intentat al Baix Llobregat. Allà vam haver de desmuntar-lo. A casa, vam desmuntar el peu. Però després, poc a poc i sense córrer cadascú de nosaltres va posar-se al seu lloc. Amb decisió vam carregar primer i descarregar després aquest castell. Era la segona ronda.
Quedava encara la tercera. Aquí es va decidir que pugés el màxim nombre de persones. La tècnica va escollir un vistós set de sis. Un castell llarg però que va ser dut a plaça amb èxit.
Si algú pensava que no quedaven emocions anava molt errat. La trobada de colles del Bages va servir per intentar novament el pilar de cinc. Amb un tronc molt renovat i molta feina al darrera ens vam llançar a la piscina. Vam suar, vam patir i el vam defensar. Pilar de cinc al sarró. Dos pilars de quatre van ser la cirereta final.